Imatges abstractes que es van succeint una darrera l’altra en un sense-fi.
Formes que evolucionen d’una manera ràpida, romanent amb prou feines uns segons en projecció, per donar pas a altres seqüències, amb una tendència canviant cap a la construcció o la destrucció d’una forma.

Imatges sense relació aparent unes amb les altres.

Algunes imatges canvien a un ritme sec, tallant, militar. Són imatges fredes, d’espais, construccions arquitectòniques, símbols simètrics o objectes circulars. Altres, mostren un creixement mes natural i suau, més compassat, com en la gravació del creixement d’una planta a càmera lenta. Són pròpiament imatges més orgàniques, i càlides.

L’alternança entre ritmes suaus i bruscs perdura en tot la pel•lícula i acompanya la tipologia de les pròpies imatges. Hi ha una cadència constant entre allò industrial i la imitació de ritmes naturals.

Patricia Dauder
Maig, 2005