L’olor té alguna cosa a veure amb el que roman invisible en la superfície. Possiblement diu la veritat sobre les coses modernes (aquelles que simulen el brillant acabat de la perfecció), i que també poden ser usades com una arma de manipulació. En el món, conforme a la nostra cultura urbana, el blau intens rima amb les olors del clor. La pell d’acer i de vidre que protegeix els edificis de les megalòpolis s’ha convertit en un camp de batalla on té lloc la lluita entre l’exterior i l’interior, entre el desig de l’aparença i els efectes de l’inevitable.

Qualitat d’aire: la façana actua com una àrea d’unió. D’una banda, aquest petit món interior que protegeix, amb el seu aire condicionat a totes les plantes i la seva anomenada atmosfera esterilitzada; d’altra banda, el carrer, un caos de fenòmens olfactius més o menys indesitjables.

Aviat observarem això: el rentat pot ser tan intens com sigui possible, l’olor és persistent i torna a l’atac, una i altra vegada.

Roland Fischer