Sovint m’he preguntat com seria ser un sinesteta. Només puc imaginar-me el diferent que seria el meu treball i la meva percepció del món. El color en els meus quadres es basa en un cercle cromàtic gairebé deformat, amb una lògica invertida de colors complementaris i secundaris. M’és difícil expressar-ho amb paraules o explicitar què normes segueix, però el mateix sentit del color i les mateixes relacions cromàtiques es repeteixen una vegada i una altra; és la meva pròpia manera d’entendre el color. Sé que en una experiència sinestésica els sentits s’interrelacionen i obeeixen a una lògica pròpia. Puc imaginar que si el color, la lluentor, la forma i l’olor anessin d’alguna manera equiparables per la meva, l’olor d’aquestes pintures seria dolça, com de caramels, però de camp i de bosc al mateix temps, alguna cosa així com vainilla, regalèssia i llimona. Les olors se separarien i es barrejarien, potser oscil·lant en intensitat.

Ruth Root