On resideix l’olor d’una fotografia?

Com parlar d’olor des de la fotografia…

Quan projecto una idea que després esdevindrà una fotografia, l’olor no hi és present de forma conscient, vaig lliscant per l’espai mental a través d’imatges que construeixen a poc a poc el que serà la imatge final…

Em moc sigil·losament en un bosc que es troba a l’altra realitat que viu paral·lela a mi… De vegades només estic dins d’una foscor densa que m’ofega i d’altres, em trobo en clarianes lliures de malesa, però el camí continua fins que em desperto amb una vaga idea del que seguiré treballant aquí, en aquesta realitat en la qual tots els sentits són ¿”reals”?…

M’és difícil posar olor a les obres, però l’interessant de tot aquest procés és que l’espectador les senti amb tots els seus sentits. L’olor és part de la memòria de l’ésser, igual que les imatges que es capbussen, esvaïdes i velades, en l’inconscient del record i que quan reneixen de les cendres es revifen amb tots i cadascun dels sentits…

Tan sols en l’experiència personal quedaran emmagatzemades les sensacions i les olors que marxaran amb cadascú.

Soledad Córdoba, 2005