Amb aquesta escultura he volgut donar cos i color a l’evocació de l’aire.
És una obra que ocupa l’espai sense tocar a terra, i sembla interseccionar-se lleugerament amb el mur tot suggerint l’altra banda. La seva forma és orgànica, fluida i insinua moviment i lleugeresa. Està pintada en una suau degradació total que va d’un porpra magenta intens saturant-se fins al blanc.
Aquesta emanació de forma i color es va diluint en el no-res per evidenciar alhora que passa a ser un part infinitesimal del Tot.

Tom Carr