Finalment vaig arribar a la sortida de l’edifici i vaig sortir al carrer; em vaig girar i vaig mirar enrere, desitjant tornar a apreciar la forma de la closca externa que feia uns instants havia experimentat en la meva desorientació. Immediatament vaig dubtar. Me’n recordaria de com era? O de l’olor que hi feia a dintre? El pensament va lliscar cap al fons de les valls, una darrere l’altra, la successió encadenada de moments, l’aroma de l’encalç va passar a la punta de la llengua. No vaig poder copsar res, però.

Zhou Tao