Joan CRUSPINERA

rostre

  • ANY: 1992
    DIMENSIONS: 130 x 162 cm.
    TÈCNICA: oli sobre tela
  • Subtitulat: “El ball dels sentits”

    Empro el rostre com a objecte manipulable que afavoreix la transformació pictòrica: distorsió, fragmentació, ampliació… És el punt de partida per a una construcció que creix asimptòticament fins a una culminació.
    És l’espai pictòric, els òrgans del sentits queden alliberats de la gravetat, i agitats com si estiguessin en al intempèrie. Uns quants enderrocs i les peces del trencaclosques fluctuen entre l’abstracte i el real. Les orelles guanyen uns angles rectes, l’ull per el seu soci i esdevé l’eix principal de la nova ordenació. La boca travessa obliquament la zona i els orificis del nas es multipliquen. S’estableix una mena de diàleg on juguen les peces en al seva autonomia, en els seus trobaments i en la seva interacció. S’ha creat un espai barroc on les formes han perdut la seva qualitat descriptiva, s’han fet suggestives i s’assemblen en aquest punt al caràcter volàtil de les sensacions olfactives.

    Joan Cruspinera

  • Exposicions

    - essències
  • suggestió olfactiva

  • ANY: 1979
    DIMENSIONS: 100 x 100 cm.
    TÈCNICA: oli sobre tela
  • Obra pictòrica en tres actes

    Una idea preconcebuda condiciona el desenvolupament de l’obra i dibuixa una estricta escenografia que redueix el marge per a la improvisació. Tres finestres estructuren l’espai quadrat. Organitzats en collage, els successius plans inclouen cadascun al seu centre un protagonista. La juxtaposició de les escenes per les quals transita l’ull transmet així un discurs fragmentat. El sentit de l’obra rau en la interrelació que s’estableix entre les tres imatges que la componen.
    A la base que s’estén tot a l’ample de la tela, el cos vegetal i orgànic on apareixen les arrels entrellaçades es presenta en el seu estat brut. Els colors foscos i les pinzellades matèriques remeten al món de les olors en el seu origen. El substrat compacte obre bretxa cap a la zona superior, on acampen dues formes afilades, cadascuna allotjada a la seva finestra respectiva, amb teló de llum o d’ombra. El rostre ocult intenta forjar-se una identitat diferent. El simulacre és part del joc de la seducció. Des de la penombra la màscara contraposa les seves trompes olfactives a la silueta punxant d’una flor la forma de la qual ressalta sobre el fons de lli verge. L’efecte de contrast sorgeix entre l’artifici i allò natural, allò equívoc i la fugacitat, allò ambigu i allò efímer. L’obra “Suggestió olfactiva” es distingeix plenament de “Rostre”, realitzada el 1992. La segona proposta sobre el tema de les essències és un treball principalment intuïtiu i està basada en gran mesura en la improvisació.

    Joan Cruspinera

  • Exposicions

    - essències
  • Compartir/share: Email this to someone
    email
    Share on Facebook
    Facebook
    Tweet about this on Twitter
    Twitter